Els wikis, com ja heu anat comentant, són un dipositari o magatzem de pàgines web. Ara bé, la diferència respecte a d’altres sistemes és que tots els usuaris poden escriure i modificar les pàgines.

Per exemple: un usuari del wiki crea una pàgina nova on introdueix un determinat contingut; a a partir d’aquí, qualsevol altre visitant pot canviar aquesta mateixa pàgina. El sistema wiki s’encarrega de mantenir una còpia de les versions anteriors del text.

L’essència del wiki, doncs, és la col·laboració entre diverses persones per generar informació. Per aquest motiu, un wiki és una aplicació web, és a dir, cal estar connectat a Internet per treballar-hi.

En resum, què és un wiki? Són pàgines web amb enllaços, imatges i qualsevol tipus de contingut que pot ser visitat i editat per qualsevol persona. D’aquesta manera es converteix en una eina web que ens permet crear col·lectivament documents sense que es realitzi una acceptació del contingut abans de ser publicat a Internet.

Un exemple clar, i que tots coneixem és la Wikipedia, un projecte per desenvolupar una enciclopèdia lliure a internet. La seva senzillesa, flexibilitat i facilitat per al treball col·lectiu ha amenaçat, fins i tot, el poder la mateixa Enciclopèdia Britànica. I és que l’antic redactor en cap de la famosa Encyclopaedia Britannia, Robert McHenry, va escriure un article el novembre del 2004, “La enciclopedia basada en la fe”, publicat a TCD Daily on acusava el projecte de manca de rigor (http://www.tcsdaily.com/article.aspx?id=111504A). Allò que irritava McHenry és que qualsevol pogués canviar el contingut de les pàgines de Wikipedia. Però aquesta és precisament la seva major virtut. Els articles, però, són supervisats pels molts col·laboradors de Wikipedia i hi ha votacions per acceptar o rebutjar les modificacions. El resultat són articles “estables”, amb un contingut més que rigorós i millor actualitzat que la mateixa Britannica. El seu èxit, fa predir a molts experts, que en el futur gran part de la informació a Internet es trobarà en aquest sistema. I és que des de la seva fundació l’any 2001, compta amb més de 1.800.000 articles, 13.000 editors i està disponible en 100 idiomes. Wikipedia disposa d’altres projectes com Wiktionary (diccionari col·laboratiu), Wikibooks (crear llibres de text accessibles a tot el món) o  Wikinews (notícies gratuïtes).

Ara bé, les wikis no només serveixen per crear pàgines de tipus enciclopèdic, ja que els usos que se li donen són diversos en els diferents àmbits (empreses, educació…). Sens dubte, un dels projectes més interessants és Wikitravel, aquesta a diferència de les guies tradicionals de viatges (Lonely Planet o Fodor) permet que els lectors expliquin les seves experiències viatgeres de primera mà. A més, altres àrees on s’estén l’ús dels wikis són la generació de software i la seva documentació (tenen el seu propi wiki tots els grans programes de codi obert, des de Mozilla fins a OpenOffice). D’altres relacionades amb l’educació com WikiEducator (aglutina projectes d’aprenentatge basats en recursos educatius oberts) o Wikilengua (gramàtica d’ús del castellà), o bé, WikiHow (dipòsit obert de manuals).

Tot i que no he creat mai un wiki ni tampoc he participat és força senzill, ja que per publicar en un wiki l’usuari no necessita cap classe de sintaxis especial. Simplement prémer “editar” a la pàgina que vulguis editar i escriure ( i si volem usar algun format es poden fer servir els botons situats al damunt de l’àrea de text). 

A la vegada, per tenir un wiki hi ha 2 possibilitats: instal·lar el programa en un servidor propi, o usar un dels molts serveis gratuïts disponibles al web. Muntar un propi wiki requereix disposar d’un servidor d’Internet i algun coneixement més avançat, com controlar FTP.

Alguns dels sistemes wiki són Blogger, on només cal entrar en el lloc web i registrar-se. L’espai disponible per a cada wiki personal varia segons els casos, i en molts d’aquests s’insereix publicitat per finançar el manteniment. També tenim Pbwiki (per editar pàgines necessitem comunicar la contrasenya als nostres col·laboradors ja que no disposa de gestió d’usuaris); Xwiki (més completa i, per tant, més complexa que l’anterior. Permet disposar d’un blog); Wakkawiki; Wetpain; MoinMoinWiki, SeedWiki...

Em sembla una eina eficaç, educativa, senzilla i participativa fins que, com molt bé apuntava la Pilar, el vandalisme s’hi fa patent: esborrar continguts importants, introduir errors, agregar contingut inapropiat o ofensiu, intents de fer-se publicitat, fer proselitisme (ideològic, religiós, etc.), incloure material que violi els dret d’autor… En tot cas, es prenen mesures de seguretat destinades a actuar contra tots actes com ara fòrums, programes paral·lels de detecció i avís o usuaris “bot” amb la missió exclusiva de combatre el vandalisme.

Les aplicacions pràctiques que té són:

a)      Escriptors  o periodistes poden escriure els seus articles en una pàgina i afegir o corregir partes de manera progressiva. Després, el seu editor pot realitzar els canvis sobre el mateix  document, així ja no és necessari enviar missatges de correu amb l’arxiu d’una banda cap a l’altra.

b)      En l’àmbit universitari, els estudiants poden elaborar els seus apunts o per treballar professor i alumnes un tema determinat.

c)       Grups d’investigació emmagatzemen els seus treballs en aquests sistemes, de forma que són fàcilment accessibles i d’actualització constant.

d)      Empreses (on sembla que a Estats Units la majoria ja usen wikis internes: Nokia, Accenture, Motorola, Intel, Sony, Xerox, Disney, Microsoft, Yahoo, Amazon…):

- Col·laboració per part dels treballadors del mateix departament, de diferents departament o de sucursals d’altres països de la mateixa empresa.

- Informació sobre el producte de l’empresa actualitzat.

- Execució de projectes

- Brainstorming

- Explicació del funcionament intern i extern de l’empresa per als nous empleats

- Comprovar l’acollida que tindrà un nou producte o servei en el mercat (proves i opinions)

- Organització de reunions (planificar agendes i concertar trobades)

- Atenció al client davant de problemes que se’ls vagin presentant

- Tendències del sector (conèixer les darreres novetats, noves versions de productes, notícies, reportatges, estudis de mercat…

Informació apareguda a la web Documenea el 23/02/2008 (http://www.documenea.com/index.php?category=6)

La reforma de las enseñanzas universitarias que está llevándose a cabo en España afecta a las dos titulaciones que ahora se están impartiendo relacionadas con nuestra profesión. La Diplomatura en Biblioteconomía y Documentación y la Licenciatura en Documentación tienen sus cursos contados, concretamente hasta el año 2010, fecha a partir de la cual todos los planes de estudio deben haber sido adaptados al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). El 15 de febrero se cerró el plazo para que las universidades interesadas en comenzar a impartir las nuevas titulaciones en el curso 2008/2009 presentaran sus propuestas. Según nota de prensa del Ministerio de Educación y Ciencia, se han presentado 207 planes de estudios adaptados ya a la legislación universitaria y, por tanto, al EEES. Ahora, todos los planes propuestos deben ser verificados por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) y, de dar el visto bueno, podrán comenzar a impartirse en el próximo curso. La nueva estructura universitaria se desarrolla en tres ciclos: Grado, Máster y Doctor. La titulación en la que se formarán los profesionales de archivos, bibliotecas y centros de documentación será la denominada Grado en Información y Documentación.

Las universidades que ya impartían titulaciones de estas materias han estado trabajando para conseguir una propuesta conjunta, en la que se basaran los diferentes planes de estudio que se quisieran proponer a la ANECA. La propuesta se reflejó en el Libro Blanco, documento que, además del fin para el que fue concebido, es un completo manual de competencias profesionales. Aunque no hay confirmación oficial del MEC sobre qué títulos se han solicitado en esta convocatoria, se ha sabido por diferentes medios que la Universidad Carlos III de Madrid, la Universidad de Salamanca y la Universidad de Zaragoza, al menos, han presentado sus planes de estudio para comenzar a impartir el Grado en Información y Documentación el próximo curso 2008/2009. Si alguien tiene datos de otras universidades, por favor, dejadnos la información en los comentarios. Esperemos que estos nuevos planes sepan adaptarse a las siempre renovadas competencias de los profesionales de la información.

Cadempino (Suïssa).-  Un home va morir en caure del balcó del seu hotel durant una competició d’escopinades amb un amic, segons informa el diari suís Blick.

El diari assegura que el noi, de 29 anys, va agafar arrencada des de l’interior de la seva habitació per escopir més lluny, però va perdre l’equilibri i es va precipitar al carrer des d’una alçària de 6,4 metres.

L’home, que va morir a l’hospital, va suggerir el concurs quan, junt amb dos amics, tornava de matinada de la discoteca del seu hotel a Cadempino, al cantó suís de Ticino.

Un dels seus amics se’n va anar a dormir, però els altres dos van decidir comprovar qui escopia més lluny des del balcó de l’habitació.

13-05-2008

Font: reuters
]]> http://clavellguvic.wordpress.com/2008/05/21/alguns-jocs-son-molt-perillosos/feed/ 1 clavellguvic http://clavellguvic.wordpress.com/2008/05/21/altres-opcions/ http://clavellguvic.wordpress.com/2008/05/21/altres-opcions/#comments Wed, 21 May 2008 07:57:43 +0000 clavellguvic http://clavellguvic.wordpress.com/?p=98 ]]>

En aquesta web (http://www.unav.es/fcom/guia/recursos/fr_3recursos_personas.htm) he trobat les següents pàgines:

BUSCADORES DE CORREO-E > Españoles

17 de març del 2008

Formas de encontrar a una persona en la red

En la web existen diversas maneras de hallar a personas, más allá de las redes sociales y el llamado googleo. Técnicas para encontrar direcciones personales y laborales, teléfonos, mails y otros antecedentes.

Buscar datos de personas en internet dejó de ser una actividad realizada únicamente por ex novios o amigos de la infancia. Hoy día hasta las empresas se dedican a buscar antecedentes de sus empleados o futuros trabajadores.

Y en medio de esa fiebre, Google no es la única manera de realizarlo.

Gina Trapani, programadora norteamericana y editora del sitio Lifehacker, sitio dedicado al software aplicado a la productividad personal, relató cuáles son las herramientas más populares en la web para dar con toda la información online de cualquier persona.

Teléfonos y direcciones

El buscador de personas ZabaSearch brinda números y direcciones listadas y no listadas públicamente. Esto es posible debido a que los fundadores aseguran que toda la información es pública.

Buceando en lo profundo

Pipl es un motor de búsqueda con más resultados que Google debido a que navega en las profundidades de la web. Brinda una gran cantidad de resultados de las personas que usan su nombre real online, como páginas personales, colaboraciones en la prensa, perfiles en MySpace y listas de Amazon. Incluso, permite refinar la búsqueda por ciudades, estados o países.

Redes sociales

Suele suceder que una misma persona posee una cuenta en Friendster, Linkedin, MySpace, Twitter o Xanga. Por ello, en vez de realizar una búsqueda sitio por sitio, se puede ingresar en Wink.

El motor de búsqueda de trabajos ZoomInfo reúne la información de personas y compañías en un solo lugar para ayudar a los candidatos a encontrar el trabajo indicado. La herramienta de búsqueda de personas también devuelve información sobre las empresas, y sobre todo de las grandes, indica un artículo de InfobaeProfesional.

Facebook merece una mención aparte, ya que dejó de ser exclusiva para estudiantes y es una buena manera de encontrar viejos amigos o conocidos.

“Who is This Person”

Se trata de una extensión de Firefox, el popular navegador web. Si se buscan amigos online con mayor frecuencia, se puede rastrear en una tonelada de motores por el nombre de la persona usando “Who Is This Person? Firefox extensión“.

Para ello, sólo hay que marcar el nombre en cualquier página web y buscarlo en Wink, LinkedIn, Wikipedia, Facebook, Google News, Technorati, Yahoo Person Search, Spock, WikiYou, ZoomInfo, IMDB, MySpace y otros motores de búsqueda desde el menú de Who Is This Person?

“Ya está. Ya ha sucedido oficialmente. Por primera vez, los hipermercados – Carrefour, Alcampo…- aparecen segundo lugar en el compran libros (11,6%), muy por detrás de las librerías tradicionales (45,1%), pero superando a las cadenas (Fnac, Casa del Libro… con el 11,5%) y a los grandes almacenes (El Corte Inglés… con el 10,7%). Son los datos, referidos al primer trimestre del 2008, de la muestra de la Federación de Gremios de Editores. Toda una revolución en los hábitos de compra, pues hace tan sólo siete años suponían un escaso 4,6% del total. Y la cosa irá a más. Un portavoz de Carrefour afirma: “Somos la segunda librería de España – tras El Corte Inglés- pero en nuestro ADN está grabado el ser líder”.  

Las cadenas también han más que doblado su parte del pastel. Tan sólo en los últimos tres años, la Fnac ha abierto seis tiendas (ya tiene 16, que serán 19 a fin de año), la Casa del Libro ocho, ha llegado Bertrand (Random House Mondadori) con seis centros y Topbooks (especializada en superventas) ya tiene cuatro. “

En Xavier (Blog Zonatic-n del CRP del Tarragonès) m’ha enviat un comentari sobre Xarxes socials i us el penjo perquè hi doneu un cop d’ull també.

“Un parell d’informacions que potser siguin útils:
- No he vist el servei Ning -www.ning.com- que permet a qualsevol usuari crear una xarxa social. No és que sigui imprescindible, però és un servei bastant senzill i intuïtiu.
Tens alguns exemples a:
http://internetaula.ning.com/ – la xarxa social creada dins el Congrés Internet a l’aula amb una bona quantitat d’usuaris i temes.
http://edutac.ning.com/ – una xarxa social educativa creada com un servei afegit a zonatic-n

- També convé destacar l’ús de les xarxes socials a l’educació. En aquest sentit, dins EDUTAC hem creat un grup anomenat Escola2018 on pretenem que el pes fort el tinguin els alumnes. Amb aquest objectiu hem enviat documents a les escoles del Tarragonès invitant als docents a esperonar els alumnes per tal que diguin la seva dins la xarxa i, de passada, vegin i practiquin les possibilitats educatives de les xarxes socials.
Si vols més informació, no dubtis (dubteu) en contactar a xsune@xtec.cat
Ja tenim algunes escoles treballant amb els alumnes. Els hi facilitem unes orientacions didàctiques i un breu manual d’ús de la xarxa.

Gràcies!
Xavier”

Gràcies a tu! Ja ho veieu, no estem sols en el blog de l’assignatura.